Els orígens (1941)

L’Escola Nausica, com a projecte, va néixer el gener de 1941 sota el guiatge de Maria Batlle i Rovirosa, que des d’abans de la Guerra Civil havia treballat en l’àmbit de l’educació juntament amb el senyor Alexandre Galí i Coll a l’Escola Blanquerna de Barcelona. Així doncs, la fundadora de l’escola va oferir una gran oportunitat de formació als infants del barri de Sant Gervasi, en un centre que ja guardava els valors actuals de l’escola. El català seria la llengua principal d’aprenentatge, l’escola estaria encarada sobretot a la gent del barri, l’alumnat estaria format per nens i nenes i la proposta educativa seria oberta al canvi i a la diversitat.

La primera seu de l’Escola Nausica es va ubicar al carrer Tavern, en un edifici amb jardí i algunes habitacions. Ben aviat, però, el professorat i l’alumnat del centre es van traslladar a una torre de majors dimensions i també amb un espai verd situada al carrer Lanuza, que el 1965 va desaparèixer com a tal per passar a formar part del carrer Aribau. D’aquesta manera, durant una colla d’anys l’adreça de l’escola va ser carrer Aribau 292, a la cantonada amb el carrer Madrazo. Aleshores, l’oferta educativa es basava en parvulari, ensenyament primari i una classe de nens i nenes que es preparaven per entrar al Batxillerat.


Muntaner, nova casa (1969)

Des dels seus inicis, l’escola va tenir una gran acceptació entre les famílies del barri, que provenien de diverses classes socials i que es mostraven satisfetes de la tasca educativa que realitzava Nausica tot i tenir un pressupost modest. Així doncs, el nombre d’alumnes va anar creixent de manera exponencial i l’edifici del carrer Aribau va quedar petit. El 1969 l’escola es va desplaçar a l’espai actual, a la torre ubicada al carrer Muntaner 309. El nou escenari, amb el canvi d’estratègia educativa que es va produir a Catalunya, va permetre a Nausica acollir infants de Parvulari i de tots els cursos d’Educació General Bàsica (EGB), que havia substituït l’Ensenyament Primari i el Batxillerat Elemental.

Dos anys després del canvi de seu, el 1971, l’escola es va inscriure amb el nom de Nausica en el Registre de la Propietat Industrial i el 1977 va passar a ser centre subvencionat amb la restauració de la Generalitat de Catalunya després de la dictadura franquista. L’any 1980 va obtenir la classificació oficial d’escola dedicada a l’ensenyament preescolar i als vuit cursos d’EGB, i uns anys més tard va poder accedir al pagament delegat.

Història1


Naixement de la Fundació (1986)

L’agost de 1985 va morir la fundadora de l’escola, Maria Batlle i Rovirosa, quan estava gestionant la creació de la Fundació Nausica, i fou el doctor Moisès Broggi i Vallès, molt implicat des dels començaments en el projecte educatiu, qui va tramitar la nova titularitat de la fundació, establerta el 17 de gener de 1986, i qui en va ser el primer president. Aleshores l’Escola Nausica començava una nova etapa, també amb una nova directora, Maria Teresa Gesa i Mascorda.

L’Escola Nausica, a poc a poc, es va anar consolidant encara més com un referent educatiu al barri de Sant Gervasi i va créixer mantenint les idees que l’havien dut on era: comprensió cap als problemes dels alumnes i les seves famílies, metodologia activa per a una màxima eficàcia en la formació i respecte cap a la diversitat social, econòmica i d’origen.


Projecte comú (1995)

Amb tot, el 1995 l’escola va decidir fer un pas més i, junt amb les escoles Bellesguard, Lys, Peter Pan, Reina Elisenda i Estudis Ribot, va formalitzar la Fundació Els Arcs i la conseqüent creació de l’Escola de Secundària Els Arcs, situada al carrer Copèrnic 34, on els nens i nenes de les diverses escoles trobarien una oportunitat per continuar els seus estudis en una metodologia molt semblant. Aquest projecte comú va dibuixar un escenari educatiu molt complet i coherent pedagògicament des de l’Educació Infantil fins a la Secundària, i fins i tot la nova fundació va assolir un conveni de col·laboració amb l’Institut Cultural del CIC, per al Batxillerat i els Cicles Formatius.

El 14 de març de 2005 va morir Maria Teresa Gesa i Mascorda després de vint anys exercint com a directora de l’escola. La fundació i el claustre de professors van acordar que Núria Torra agafés les regnes del centre i alhora es va decidir crear un equip directiu, amb un/a sotsdirector/a i un/a cap d’estudis. A partir d’aquest instant, a més a més, es va començar a treballar per la integració de la Llar d’Infants en el marc legal del moment; la consecució de la qual va suposar una renovació important de l’estructura física de l’edifici. I l’any 2012, l’Ajuntament de Barcelona, atenent la proposta del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, va atorgar a l’Escola Nausica la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, pel seu arrelament al barri i per la seva exemplar trajectòria en l’àmbit de l’educació.


Cap a una eduació avançada (2016)

L’última etapa de l’Escola Nausica es caracteritza per la participació activa a l’hora d’adaptar l’educació a la realitat social dels temps actuals. L’any 2014, Anna Bayó va agafar les regnes del centre com a directora, després de la marxa de Núria Torra, i lidera avui dia el procés de renovació de l’escola, sempre amb la intenció de no perdre l’essència que ha fet arribar tan lluny l’Escola Nausica.

La col·laboració en el projecte Escola Nova 21, que persegueix el repte de trobar una educació rellevant i amb sentit adaptada al context social i cultural del moment; la intervenció per generar un entorn digital a l’escola, amb la inclusió d’eines i recursos tecnològics dins l’aprenentatge de les diverses àrees, i la concepció de l’anglès com una eina fonamental per al futur dels infants, demostren la implicació de l’equip educatiu amb la innovació i el canvi.

Amb tot, el curs 2016-17 l’Escola Nausica celebra el seu 75è aniversari, una fita històrica que el centre vol commemorar amb diversos actes i activitats, per tal de deixar palès que la flama de Nausica està més viva que mai. I per molts anys!